Història de la
Unió de Cooperadors

1929-1931

Orígens

1932-1934

Creació

1934-1936

Construcció

1936-1939

Guerra Civil

1939-1946

Fi de la Guerra

1946-1954

La Represa

1954-1979

Propietat Municipal

1980-2021

Nous usos

UNIÓ COOPERADORS

1929-1931
Els orígens

Per parlar de l’origen de la Unió de Cooperadors de Gavà cal remuntar-se a l’any 1929 quan un grup de treballadors de l’empresa Roca Radiadors -la majoria mecànics- van instal·lar una petita bodega de vi de caire cooperatiu al barri de les Colomeres. La iniciativa va tenir èxit i van llogar un local més ampli a la Rambla.

El desenvolupament de la indústria a Gavà va suposar l’arribada d’un nombre important de veïns que tenien un treball no agrari i que havien d’obtenir del mercat els productes de primera necessitat. Aquells treballadors de tallers i indústries van ser els precursors de la creació d’una cooperativa per al repartiment dels queviures als seus associats.

UNIÓ COOPERADORS

1932-1934
Creació de la
Unió de Cooperadors

La proposta definitiva de crear una cooperativa va sorgir de la ma d’una cinquantena d’homes coneixedors de la cooperació, operaris de la metal·lúrgia, de productes químics i del ram tèxtil, els quals van instar als gavanencs que volguessin ser cooperadors a pagar una quota setmanal de cinc pessetes durant deu setmanes. La resposta va ser bona i van recollir 2.500 pessetes que van servir per iniciar el projecte cooperativista.

Amb la promulgació de la Llei de Cooperatives de 1931, el 1932 es funda oficialment la Unió de Cooperadors de Gavà. El 22 d’abril de 1932 la cooperativa s’estableix en un local del carrer del Centre, davant de l’Ajuntament. Durant un any i mig, els socis fundadors i aquells que es van anar afegint, van fer ells mateixos el repartiment dels queviures entre els seus associats, fins que, el nombre ja considerable va fer necessari posar una dependència oberta diàriament. L’1 d’abril de 1933, amb l’assistència de les autoritats municipals, es va inaugurar oficialment el local del carrer del Centre.

UNIÓ COOPERADORS

1934-1936
La Construcció
del nou edifici

En la mateixa assemblea en que es va decidir obrir diàriament, va quedar palesa la necessitat de disposar d’un local propi adequat a les necessitats i es va nomenar una comissió encarregada de gestionar-ho. La comissió estava integrada per Marian Calsina, Josep Pous, Joaquim Castellví, Salvador Bonvehí i Josep Soler Vidal.

La comissió es posa en marxa per complir l’encàrrec i el primer pas serà la compra, l’any 1934, d’uns solars a la part alta de la Rambla -una zona en procés d’urbanització- on es construirà la cooperativa. 

Sert i Clavé es fan càrrec del projecte i l’encarregat del disseny dels plànols serà Torres Clavé. El resultat va ser una obra del més pur estil racionalista, que buscava adaptar-se a la funció per a la qual es va concebre. De la Bahaus es va prendre la mesura humana com a base de tota la construcció i els grans finestrals de la façana.

UNIÓ COOPERADORS

1936-1939
La Guerra Civil

Al juliol de 1936 l’obra ja estava acabada, s’havia fet el trasllat, i quan estava a punt d’inaugurar-se, l’esclat de la Guerra Civil, ho va impedir. En relació a la frustrada inauguració, en un article publicat l’any 1937 a «Almanac de la Cooperació» un representant de la comissió escriu: «quan les circumstàncies millorin i s’albiri en l’horitzó l’acabament de la anormalitat que pateix la pàtria, procurarem fer-la solemnial i esplendorosa, invitant per endavant i des d’aquest almanac, a totes les cooperatives de Catalunya que els interessi veure de prop el nostre esforç social».

L’agost de 1936 es es van fusionar les dues cooperatives gavanenques existents: la «Unió de Cooperadors» i «Germanor Obrera». Germanor Obrera tenia uns noranta associats i el mateix esperit associatiu que la Unió de Cooperadors. Després de la fusió, les famílies gavanenques vinculades a la cooperació eren 525.

UNIÓ COOPERADORS

1939-1946
Què va passar amb la Unió de Cooperadors acabada la guerra?

Amb l’entrada de els tropes franquistes, l’edifici va ser confiscat pel bàndol vencedor i la Unió de Cooperadors dissolta. El rètol que presidia la façana amb el nom de l’entitat va ser destruït i les seves dependències van passar a ser propietat municipal.

Al setembre de 1939 es van instal·lar a les seves dependències la Secció Femenina i el Sindicato Vertical -la CNS-.

Els antics socis no van desistir de recuperar l’edifici i el 20 de desembre de 1939 es van adreçar a la Comissió Gestora de l’Ajuntament de Gavà sol·licitant permís per celebrar la reunió anual de socis. La petició va ser denegada amb l’argument de que l’entitat encara no havia estat depurada.

El procés de depuració de l’entitat no es va poder iniciar fins que el 2 de gener de 1942 va ser aprovada una nova llei de Cooperatives. En base a la nova llei, es van redactar uns nous estatuts, que van ser aprovats l’1 de juliol de 1945, però la inscripció al Registro Oficial de Cooperativas del Ministerio de Trabajo no es va produir fins al febrer de 1946. Inscrits com a cooperativa, els socis van poder celebrar una assemblea on va ser escollit Francesc Climent com a President i Josep Fulquet Secretari. L’1 de maig de 1946 el president de l’entitat va prendre possessió de l’edifici de la Unió de Cooperadors.

UNIÓ COOPERADORS

1946-1954
La Represa

En uns moments en que el proveïment d’aliments encara estava subjecte a racionament, mantenir en funcionament una cooperativa de consum no era una tasca gens fàcil. L’entitat continuava realitzant les funcions de local social, amb el mateix esperit amb que va néixer. Disposava d’una biblioteca pel socis i l’any 1947 va sol·licitar permís a l’ajuntament per crear un grup de castellers “Els xiquets de Valls”. També organitzava ball les vigílies i dies festius.

Durant set anys la cooperativa va intentar continuar donant servei, però els deutes s’anaven acumulant. En base a una disposició estatutària de caràcter excepcional, el director general de previsió del Ministeri de Treball, va nomenar el 8 de juliol de 1953

Un soci liquidador -Francesc Boix- que, sense necessitat de convocar l’assemblea de socis, tenia potestat per dissoldre la Cooperativa. Aquest soci tenia per mandat oficial vendre l’edifici amb la finalitat d’eixugar els deutes de l’entitat.

El Ple de l’Ajuntament del 3 d’abril de 1954 va aprovar una resolució per la qual es considerava del tot necessària l’adquisició d’un edifici per a fer funcions de “foment educatiu i instructiu”. Pocs mesos després, Francesc Boix presentava l’oferta de venda de l’edifici de la Unió de Cooperadors a l’ajuntament per un preu de 246,990,95 pessetes, exactament el total del deute acumulat. Sis dies després, el Ple de l’Ajuntament aprovava per unanimitat la compra de l’edifici de la Unió de Cooperadors.

UNIÓ COOPERADORS

1954-1979
L'edifici de la Unió de Cooperadors, propietat municipal

Al març de 1955 l’Ajuntament aprova el projecte de remodelació de l’edifici. Aviat s’instal·len a les seves dependències la Secció Femenina Femenina i la secció juvenil de Falange – OJE-.

L’any 1958, la funció educativa i instructiva de la que parlava el Ple de l’ajuntament quan havia manifestar la necessitat d’adquirir un edifici, pren forma amb la instal·lació de la Escuela de Trabajo Municipal. Les classes de les assignatures generalistes i teòriques les impartien majoritàriament professors del col·legi Salvador Lluch i les classes pràctiques, tècnics de la Companyia Roca Radiadors. L’escola era una filial de l’Escola Industrial de Barcelona, on els alumnes anaven a examinar-se. Al pati posterior de l’edifici l’any 1959 s’hi va construir una pista de bàsquet.

Traslladada l’Escola del Treball al carrer de Pi i Margall, l’any 1973 s’instal·la a l’antic edifici de la Unió de Cooperadors la Policia Municipal, que l’any 1974 ja comptava amb 23 agents i un comandament.

UNIÓ COOPERADORS

1980-2021
Nous usos de la Unió de Cooperadors

Amb l’arribada de la democràcia, els antics cooperadors, encapçalats per Josep Soler Vidal, van reclamar la propietat de l’edifici argumentant que la venda no es va decidir en assemblea general de socis. La iniciativa no va prosperar. 

A partir d’aquell moment,  a l’edifici de la Unió de Cooperadors es va obrir una nova etapa durant la qual va tenir usos molts diversos.

El 1981, al soterrani s’instal·la un casal de joventut i, a la planta baixa, un espai per la gent gran que oferia servei de perruqueria i barberia i un bar. El primer pis estava ocupat pel Patronat de Cultura i molt aviat es fa afegir Ràdio Gavà.

Fins a l’any 1991 tots aquests usos van estar compartits amb la Policia Municipal. En l’esmentada data tots els serveis -excepte la policia i Ràdio Gavà- es van traslladar a altres equipaments. Al 1994 es va afegir la Policia Nacional que disposava d’un espai on tramitava el DNI i el passaport. Ràdio Gavà va romandre a l’edifici fins al seu trasllat a can Sellarès l’any 1993 i, la Policia Municipal, fins a la construcció del nou edifici del cos al carrer de la Llenya l’any 2015

IMATGES I DOCUMENTS

Arxiu Històric

Nullam quis risus eget urna mollis ornare vel eu leo. Aenean lacinia bibendum nulla sed 

Nullam quis risus eget urna mollis ornare vel eu leo. Aenean lacinia bibendum nulla sed 

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad